Cambres pròpies
En aquesta zona, cada autor té la seva cambra pròpia per poder escriure el que vulgui i com vulgui, amb ambició literària i llibertat absoluta.
Contenidor en flames
El món que no enyoro
No era només que cobrés una merda, sinó el llard que tot ho enterbolia
La doble vida
El nas molt fi i el cap molt buit
Quan vius a ciutat, no sents la pudor que fa (o no la sents sempre, o no la sents tan forta)
Buidar la casa
La porta
M’adormia acompanyada pel so de les converses llunyanes, pel dringar dels plats i les forquilles
Turisme d'interior
Cor i flames, incendi meu
Els silencis entre paraules són les esquerdes entre parets
Basorèxia
Els ulls amb què et miren els pares
Al cap d’un any just ja puc dir que no, que no ho he fet tot bé
M'hi has fet pensar
Mai no acabes de mirar una cara
Se sent el silenci quan contemples un rostre d’ulls tancats
La doble vida
Sexe a la intempèrie
A Barcelona a l’aire lliure no es pot cardar tranquil: sempre tanta gent, tants cotxes i motos i bicis i patinets
Basorèxia
Quan et diuen cuida’t
No te n’adones i ja t’has descuidat, sigui el que sigui que vulgui dir això
Veure’n més
Evasions
Sota els mateixos cels
La nostàlgia té raons que la raó no entén, el seny va per aquí i l'enyor va per allà
Evasions
I de cop tot encaixa
D'aquí a poc temps ja no li riuran aquests ulls tan grossos quan et vegi d'un tros lluny
Basorèxia
Els ulls amb què et miren els pares
Al cap d’un any just ja puc dir que no, que no ho he fet tot bé
Basorèxia
Quan et diuen cuida’t
No te n’adones i ja t’has descuidat, sigui el que sigui que vulgui dir això
Basorèxia
Semblava fàcil, però també impossible
A vegades em venen al cap espais que ja no existeixen, que han format part de la meua vida
La doble vida
El nas molt fi i el cap molt buit
Quan vius a ciutat, no sents la pudor que fa (o no la sents sempre, o no la sents tan forta)
La doble vida
Sexe a la intempèrie
A Barcelona a l’aire lliure no es pot cardar tranquil: sempre tanta gent, tants cotxes i motos i bicis i patinets
La doble vida
Tremoleu amb mi
Que un malparit se’t fiqui al portal de casa i et robi o et violi o et mati
All the World's a Stage
Glups ad infinitum
Però aquesta habilitat ficapotaire es multiplica encara més quan estic nerviosa
All the World's a Stage
El cinturó negre de karate
Quan li preguntaves com estava, sempre et responia: “Estic bé. D’alguna cosa ens hem de morir, ¿no?”
All the World's a Stage
El puny
Antigament quan les dones tenien la menstruació es quedaven arraulides i soles a la cova
Presa de terra
Com abans de tot
I retrobo la nena que acollia una serp a la panxa els dies de piscina
Bestiam
El renadiu
Són pipes que han brotat després de molts mesos enterrades, silencioses, sumides en un son profund
Bestiam
L'estranya descoberta del vaquer
Si haguessis vist com es cridaven, era ben bé que es volien, era ben bé que patien!
Buidar la casa
La porta
M’adormia acompanyada pel so de les converses llunyanes, pel dringar dels plats i les forquilles
Buidar la casa
Petxina
Va ser més fàcil donar-se de baixa de l’església catòlica que de qualsevol companyia telefònica
Buidar la casa
El pallasso
Vaig passar-hi una baieta —és un oli pintat amb espàtula— i els colors van reviure a l’instant
A bocafoscant
Finestres de mal temps
El dia es divideix entre els moments que passes dins i els moments que passes fora
A bocafoscant
Trossos de tros
La gent parla de ruralitat, o de ruralisme, que no és ben bé el mateix
Turisme d'interior
Cor i flames, incendi meu
Els silencis entre paraules són les esquerdes entre parets
Turisme d'interior
El viratge del viatge
No sé si fujo però dic que fujo i en la intenció de la paraula inconscient hi ha una veritat que desconec
Turisme d'interior
Tu i jo al paradís
T’ha de ser impossible veure què hi ha més enllà perquè ja no hi ha res que desitgis més enllà
Setze anys per acabar amb el capitalisme
Busco feina
No puc seguir enganyant-me amb una il·lusió que em genera estrès, maldecaps i precarietat
Setze anys per acabar amb el capitalisme
Not today
Hem de votar per frenar el feixisme. ¿Com cony hem arribat aquí?
Setze anys per acabar amb el capitalisme
Votar o no votar, aquesta NO és la qüestió
La festa democràtica només és una festa per a unis quantis
Va d'ocells
Va d'esplugabous
Durant l'època de cria, s'adorna amb plomes de tons ocres damunt del cap, al pit i a les ales
Va d'ocells
Va de cargolets
Als Països Baixos li diuen “rei de l'hivern” i, en alemany antic, s'anomenava “rei de la neu”
Va d'ocells
Va de gamarussos
Els mussols s'han relacionat sobretot amb la mort i el mal averany, la ruïna, la solitud, l'abandonament i la desolació
El dia que
Ho hauria pogut endevinar
Eren converses calcades les unes de les altres, eren noies calcades les unes de les altres
El dia que
Pànic
Els plors i les convulsions d'aquella criatura no podien respondre a una simple rebequeria
M'hi has fet pensar
Mai no acabes de mirar una cara
Se sent el silenci quan contemples un rostre d’ulls tancats
Contenidor en flames
El món que no enyoro
No era només que cobrés una merda, sinó el llard que tot ho enterbolia
Estimeu-les molt
Estimeu-les (sempre) molt
Quan parla del monstre desenganxo l’etiqueta de l’ampolla i la desintegro entre els dits
Estimeu-les molt
L'últim estiu
Que em va reconèixer l’armari de tres inferns, que li vaig reconèixer la llibertat i la valentia
Des del sofà
El joc de trair-se un mateix
L'única raó per la qual «Joc de cartes» o «Crims» han agafat aquest to és perquè l'audiència puja
Des del sofà
Les nadales de nova fornada
Les canten els dos col·lectius que, segons el tòpic, són sincers per naturalesa: les criatures i els borratxos
Vida privada
Setmana 13. Per cada frase intel·ligent, nou llocs comuns
Hauria de prescindir de Twitter, ho sé, i malgrat tot, no puc deixar d’entrar-hi
Vida privada
Setmana 12. Verify you are human
¿Valdrà la pena continuar escrivint quan les IAs hagin trobat la manera d’ajustar-se als gustos dels lectors?
Vida privada
Setmana 11. Va ser la Ceci
No entenc la mala premsa que tenen els audiollibres, com si fossin una forma menor d’abordar els textos
Les meves cançons
El noi de les places buides
En perspectiva, et dius: aquell, aquell era el punt on tot va canviar
